[Vídeo] Ataquem el Capital! Acció al Fort Pienc

Publicat el

Avui, Primer de Maig, les joves dels Països Catalans continuem en lluita. I ho fem per reivindicar que no volem viure vides de merda. El capitalisme ha aprofitat els darrers anys per intensificar la seva ofensiva: retallades, privatitzacions, destrucció de llocs de feina, deute… Cada cop més la vida es fa més dura per a la majoria de persones perquè unes poques se’n beneficiïn. Cada cop més la partida es juga entre el capital i la vida. Tot això gràcies a les polítiques d’una Unió Europea que està creada per defensar els interessos dels poderosos a costa dels drets dels pobles i de les persones. A causa de les polítiques d’un Estat espanyol que només li fa el joc al gran capital, hereu i encara al servei de les grans fortunes i poders del franquisme, i que nega qualsevol oportunitat de canvi tot negant-nos el dret a l’autodeterminació. Gràcies a les polítiques, també, d’una burgesia regional que arreu dels Països Catalans es dedica a saquejar el territori, a treure tot el benefici possible gràcies a l’explotació cada cop més ferotge de la classe treballadora, gràcies a la corrupció i l’evasió fiscal, gràcies a unes lleis fetes per ells i que els beneficien a ells.

Un capitalisme que se serveix del patriarcat per sustentar-se, que també ha aprofitat els darrers anys per iniciar una nova ofensiva contra les dones, lesbianes i trans. Encara avui dia hem de parlar de bretxa salarial, tant a l’hora de cobrar menys per la mateixa feina com per no poder accedir a llocs de feina més ben remunerats, hem de parlar d’assetjament a la feina, de cosificació i d’un nou intent per aconseguir el nostre retorn a la llar. Perquè està clar que si no fem tota la feina gratuïta que fem, com cuidar persones malaltes i infants, realitzar les tasques de la llar, la cura emocional i un infinit etcètera de feines no reconegudes però sense les quals la vida és impossible, el capitalisme no s’aguanta.

Diguem-ho clar, ens condemnen cada dia a viure vides de merda per al seu benefici. Cada cop les joves patim més precarietat: feines temporals amb sous baixos, sense cotitzar, realitzant hores de més que mai s’acaben cobrant, pràctiques gratuïtes, sent assetjades i infantilitzades a la feina, havent-nos de desplaçar amunt i avall i sense poder compaginar la feina amb es estudis… Sense oblidar, tampoc, que aquestes condicions es mantenen gràcies a unes xifres elevadíssimes d’atur juvenil. Perquè com a joves ens diuen que això és temporal, que és el que toca ara que no tenim massa estudis ni massa experiència, que donem gràcies per tenir feina si la tenim, que no ens en podem queixar pas… Però nosaltres sabem que aquesta situació no és temporal sinó que és una característica d’aquest sistema capitalista i patriarcal. Sabem que és una condemna perpètua d’explotació, però sabem també que no ens quedarem pas de braços creuats.

La nostra precarietat no és casual, som joves de classe treballadora i per això se’ns explota per servir a la burgesia europea, espanyola i regional. Però de la mateixa manera que ells tenen les seves armes per tenir-nos en aquesta situació, nosaltres tenim les nostres. Ells tenen els diners per exercir por, repressió, per dir-nos constantment que la situació és així perquè sí, que no hi podem fer res i reprimir aquelles que sí que intenten fer-hi alguna cosa. Però també són pocs, i nosaltres som moltes i tenim l’eina que serà la clau de la victòria: l’organització. Només organitzades podem combatre els responsables d’aquesta situació insostenible. Només juntes serem prou fortes per aturar aquesta situació, per capgirar que la classe treballadora seguim sotmeses a la burgesia.

Que ningú no dubti que farem servir les eines que calguin, i que no ens caldrà esperar que morin més persones en «accidents» laborals, que ens segueixin discriminant i cosificant per ser dones, lesbianes o trans, que seguim treballant com a esclaves per poder sobreviure i no viure. Perquè no cal iniciar cap lluita, sinó que som hereves d’una lluita que mai no s’ha aturat.

Des de l’assemblea d’Arran Fort Pienc hem volgut assenyalar diferents institucions bancàries presents al nostre barri com a acció de denúncia del paper actiu d’aquestes vers la situació de precarietat laboral i social que patim les joves treballadores. No estarem passives mentre ens aboquen a vides de misèria aquells que es lucren any rere any gràcies a l’explotació de les treballadores. Els beneficis milionaris i d’escàndol aconseguits per aquestes entitats durant els darrers anys contrasta amb la situació de misèria i pobresa cada cop més extensa a casa nostra des de l’esclat de la passada crisi econòmica. Per aquesta raó hem sabotejat diferents seus bancàries del Fort Pienc, per fer encara més visible aquesta situació d’explotació que patim les joves treballadores com a  conseqüència de les accions dels grans grups bancaris del nostre país i fer un pas ferm endavant de la denúncia cap a l’ofensiva.

El capitalisme i el patriarcat ens declaren cada dia la guerra però les joves dels Països Catalans, juntes i organitzades, no deixarem que ens condemneu a vides de merda, i encenem la flama que els ho deixi ben clar.

***

Arran Fort Pienc

Països Catalans, 1 de maig de 2017